miércoles, 8 de febrero de 2012


Susana Pareja Ortiz
Comportament sexual a la infància
Moltes mares i pares ens preguntem que fer quan un fill o una filla en edat infantil comença a fer preguntes de contingut sexual ("Per què jo tinc vulva i el meu germà penis?", "Com entra un nadó a la panxa?", ...) o presenta comportaments sexuals (auto-tocaments o tocaments a iguals, ensenyar les parts íntimes públicament, donar petons a la boca, etc.). Sovint ens preguntem quins comportaments son normal i quins no, i com hem de respondre a aquests. I també ens preguntem si estan en edats de saber-ne això o no.

Doncs, el primer que hem de fer és no qüestionar-nos l'edat del nostre infant davant una pregunta o una acció, i respondre segons el fet, amb una informació real, clara i que entengui a la seva edat. El comportament sexual i afectiu (manifestat a diferents graus, respostes, parts del cos,...) està present en nosaltres des de que naixem fins que morim, per tant, es normal que sorgeixen fets i preguntes a qualsevol edat.

En segon lloc, hem de preguntar-nos a nosaltres mateixos quina educació sexual hem rebut i quina volem pels nostres fills i filles. La diferència de rebre una educació sexual restringida, una oberta, o simplement no rebre cap, fa que ens pugui col•lapsar davant la nostra manera d'actuar i respondre. Però tampoc ens hem de preocupar, això també té fàcil solució si posem de la nostra part i estem disposats a actualitzar el nostre comportament i pensament, en quan a afectivitat i sexualitat és refereix.

En tercer lloc, hem d'actuar amb naturalitat i interès, no mostrar sorpresa, malestar, desconeixement o preocupació. I respondre activament, sense desviar ni eludir el tema, i des del què sabem. En aquest cas, davant el dubte i no saber que dir, el millor és comentar-li que ara no saps que dir-li, que tampoc t'ho havies preguntat, però que ho consultaràs amb el coixí (o amb algú altre) i al dia següent tindràs una resposta. Aprofita per acudir i assessorar-te a un especialista en sexualitat. No deixis aquesta qüestió sense aclarir, és important atendre'l.

En últim lloc, és molt important no anomenar les parts del cos amb diminutius o etiquetatges que afavoreixin la desigualtat. Cal dir "vulva" i "penis" i evitar, per exemple dir: "el pitu", "la cova", etc. A la escola aprenen les parts del cos cap els 4-5 anys. És molt important vigilar amb la "doble perspectiva" que es pot crear en l'infant si utilitzem altres noms. Tampoc cal infantilitzar ni animalitzar: "la vulvita", la sardineta", etc..

En tot cas, la resposta que donem ha d'anar orientada cap a afavorir el diàleg, la expressió de sentiments, i una conducta sexual sana que contempli les relacions afectives com a necessàries per al seu desenvolupament, com un aprenentatge positiu, saludable i vital.



http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=4045&but=1

No hay comentarios:

Publicar un comentario