Sexadolescència

L'adolescència és l'etapa de desenvolupament sexual per excel·lència, en canvi, no dediquem pràcticament temps ni donem gaire importància a l'educació sexual. Com podem reduir aquesta necessitat de coneixement sexual a una simple xerrada? Pretenem que un jove entengui un procés d'anys en una sessió de dues hores?

Pares i mares, davant aquest buit, us animo a provar amb aquestes pautes educatives de sexualitat als vostres adolescents:

• Informa't! Tenim tota la informació? Què cal per obtenir-la? Hem de tenir seguretat que allò que dieu és correcte. Per tant, busquem fonts d'informació serioses i adequades (autors de reconeixement, webs, llibres, articles i el vostre centre de salut).

En aquesta recerca hem de respondre també sobre la nostra pròpia sexualitat, ...Què és per a tu la sexualitat? És el que t'agradaria que fos? Pot portar dies, hores, el que necessitem. Un cop ho tinguem clar, pregunta al teu fill o filla. Probablement no tingui ni idea (o les tingui molt confoses), per tant, és el moment que amb el nostre suport pugui construir el seu propi concepte de sexualitat. Intenta però, que aquest inclogui els valors imprescindibles de respecte i llibertat.

Hem de seguir esbrinant coses de la nostra sexualitat, per poder transmetre idees sòlides. Nosaltres com a adults, hem aprés a estimar-nos i a descobrir-nos? Actuem amb responsabilitat a les nostres relacions sexuals? Resolem els conflictes de parella? Manifestem afecte i amor amb naturalitat davant la resta? Busquem ajuda o demanem informació quan la necessitem? Sabem demanar i donar plaer?

Sé que és difícil, i estic convençuda que responem més d'un “no”. Encara que això pot generar por o dubtes, us animo a continuar. Estem en el camí adequat! Quan puguem respondre amb un “sí” o siguem conscients de les nostres mancances, tenim més eines per continuar...

• Fem-lo atractiu! Al jovent, en general, li agrada molt l'ús d'Internet. Les webs de salut sexual per a joves (per exemple la web de la Generalitat, cercant al buscador: sexejoves gencat) tenen un contingut interactiu i apropiat. Animem als joves a fer-ne ús!! Veurem que moltes coses també son noves per a nosaltres.

• Procurem que no s'oblidi. Una informació és efectiva si és interioritzada. La interiorització és facilita proposant exemples, participant en accions, debats, converses, aportant opinions, etc.

• No és cosa d'un dia! Probablement la primera intervenció no funcioni (he intentat parlar-ho i li fa vergonya fer-ho amb mi, l'he explicat un cas i em comenta que no te a veure amb ell/a...). No aconseguir l'èxit a la primera no significa fracàs. Amb adolescents, aquesta probabilitat augmenta, per tant, la paciència i els ànims han d'estar al nostre costat. Una manera efectiva de comprendre'ls millor és recordar la nostra rebel·lia d'aquesta etapa. De ben segur que hi han exemples! En aquella època ens semblava que la nostra manera d'actuar era correcta, o voliem arriscar, i tothom hem pensat que els adults eren pesats i avorrits.

• Els temps han canviat. Respecteu i accepteu les diferents opinions. Els nostres fills i filles estan creant la seva pròpia personalitat. Moltes vegades tenim l'errada de voler que siguin o tinguin el que nosaltres no he pogut tenir, que pensin i actuïn com nosaltres. Allò és impossible si el que volem és que es realitzin com a éssers autèntics i individuals. Donar espai per defensar les seves pròpies idees els ajuda a responsabilitzar-se de les decisions que prenen. No estic dient que no ens importi el que fan, però si que deixem espai a prendre consciència del que han fet, fins i tot que puguin analitzar si ho han fet per decisió pròpia o per influències. Prendre consciència no significa "una discussió unidireccional", sinó deixar que parlin i que donin els seus arguments. La família pot funcionar com una empresa, s'han de negociar els compromisos i les responsabilitats abans de posar-la en marxa, per després obtenir millors beneficis. Només en aquelles actuacions que considereu conductes perilloses que afectin la seva salut i es tornin incontrolables, és important demanar ajuda d'especialistes, abans que sigui tard.

• Busquem un motiu per parlar! Sinó inventa'l! Podem parlar d'una notícia del diari, o preguntar què és l'amor? què són les relacions sexuals? Explica quines manifestacions afectives us agraden més. Digueu cadascú que busca en una relació. Parlem de dones i homes al món laboral. Hi han moltes converses on els fills i filles poden opinar i participar, i on es poden incloure valors com el respecte, l'afecte, la intimitat, la llibertat sexual, acceptar la diferència d'opinió, etc.

• I EL MÉS IMPORTANT: DONEM UNA VISIÓ POSITIVA DE LA SEXUALITAT. La majoria d'informació sexual que reben està orientada a la prevenció de malalties de transmissió sexual i embarassos. Totes aquestes conductes reincideixen en una sexualitat genitalitzada on cobra rellevància la relació sexual coital. També es magnifica i s'idealitza la relació en parella romàntica indefinida. Però, com volem que la joventut construeixi una sexualitat positiva sinó els donem eines al respecte? És possible saber que fem bé l'amor amb altres si primer no l'hem provat amb nosaltres mateixos? És possible saber dir "NO" si ens protegeixen? Hem ensenyat als joves a estimar-se? A descobrir-se? O només a protegir-se?

sexualitat@gmail.com