Me presento...

Mi foto
Me llamo Susana y me gusta rodearme de personas que cuidan de su salud. En el año 2011 decidí aprender más sobre salud sexual, ya que nadie me había enseñado, y como ya soy Pedagoga Terapeuta, completé mi formación con un Posgrado de Salud Sexual, que hice a través del IESP (Instituto de Estudios de la Sexualidad y la Pareja de Barcelona), y empecé a enriquecerme asistiendo a talleres y conferencias. Completé mi desarrollo personal con formación en PNL, inteligencia emocional, mindfulness, meditación, retiros espirituales y yoga. Un dia decidí escribir y compartir aquello que voy aprendiendo y analizando, fruto de los talleres que realizo y de la información / feedback que recibo. Imparto cursos sobre sexualidad y afectividad en Barcelona y alrededores dirigidos a cualquier colectivo: hombres, mujeres, monitores ocupacionales, auxiliares de geriatria, etc. Llamo a este blog "Sexualidad al punto", porque cada persona tiene su forma individual de sentirla, desarrollarla y vivirla.

martes, 17 de abril de 2012

Sexadolescència


L'adolescència és l'etapa de desenvolupament sexual per excel·lència, en canvi, no dediquem pràcticament temps ni donem gaire importància a l'educació sexual. Com podem reduir aquesta necessitat de coneixement sexual a una simple xerrada? Pretenem que un jove entengui un procés d'anys en una sessió de dues hores?

Pares i mares, davant aquest buit, us animo a provar amb aquestes pautes educatives de sexualitat als vostres adolescents:
  • Informa't! Tenim tota la informació? Què cal per obtenir-la? Hem de tenir seguretat que allò que dieu és correcte. Per tant, busquem fonts d'informació serioses i adequades (autors de reconeixement, webs, llibres, articles i el vostre centre de salut).
En aquesta recerca hem de respondre també sobre la nostra pròpia sexualitat, ...Què és per a tu la sexualitat? És el que t'agradaria que fos? Pot portar dies, hores, el que necessitem. Un cop ho tinguem clar, pregunta al teu fill o filla. Probablement no tingui ni idea (o les tingui molt confoses), per tant, és el moment que amb el nostre suport pugui construir el seu propi concepte de sexualitat. Intenta però, que aquest inclogui els valors imprescindibles de respecte i llibertat.

Hem de seguir esbrinant coses de la nostra sexualitat, per poder transmetre idees sòlides. Nosaltres com a adults, hem aprés a estimar-nos i a descobrir-nos? Actuem amb responsabilitat a les nostres relacions sexuals? Resolem els conflictes de parella? Manifestem afecte i amor amb naturalitat davant la resta? Busquem ajuda o demanem informació quan la necessitem? Sabem demanar i donar plaer?

que és difícil, i estic convençuda que responem més d'unno. Encara que això pot generar por o dubtes, us animo a continuar. Estem en el camí adequat! Quan puguem respondre amb uno siguem conscients de les nostres mancances, tenim més eines per continuar...
  • Fem-lo atractiu! Al jovent, en general, li agrada molt l'ús d'Internet. Les webs de salut sexual per a joves (per exemple la web de la Generalitat, cercant al buscador: sexejoves gencat) tenen un contingut interactiu i apropiat. Animem als joves a fer-ne ús!! Veurem que moltes coses també son noves per a nosaltres.
  • Procurem que no s'oblidi. Una informació és efectiva si és interioritzada. La interiorització és facilita proposant exemples, participant en accions, debats, converses, aportant opinions, etc.
  • No és cosa d'un dia! Probablement la primera intervenció no funcioni (he intentat parlar-ho i li fa vergonya fer-ho amb mi, l'he explicat un cas i em comenta que no te a veure amb ell/a...). No aconseguir l'èxit a la primera no significa fracàs. Amb adolescents, aquesta probabilitat augmenta, per tant, la paciència i els ànims han d'estar al nostre costat. Una manera efectiva de comprendre'ls millor és recordar la nostra rebel·lia d'aquesta etapa. De ben segur que hi han exemples! En aquella època ens semblava que la nostra manera d'actuar era correcta, o voliem arriscar, i tothom hem pensat que els adults eren pesats i avorrits.
  • Els temps han canviat. Respecteu i accepteu les diferents opinions. Els nostres fills i filles estan creant la seva pròpia personalitat. Moltes vegades tenim l'errada de voler que siguin o tinguin el que nosaltres no he pogut tenir, que pensin i actuïn com nosaltres. Allò és impossible si el que volem és que es realitzin com a éssers autèntics i individuals. Donar espai per defensar les seves pròpies idees els ajuda a responsabilitzar-se de les decisions que prenen. No estic dient que no ens importi el que fan, però si que deixem espai a prendre consciència del que han fet, fins i tot que puguin analitzar si ho han fet per decisió pròpia o per influències. Prendre consciència no significa "una discussió unidireccional", sinó deixar que parlin i que donin els seus arguments. La família pot funcionar com una empresa, s'han de negociar els compromisos i les responsabilitats abans de posar-la en marxa, per després obtenir millors beneficis. Només en aquelles actuacions que considereu conductes perilloses que afectin la seva salut i es tornin incontrolables, és important demanar ajuda d'especialistes, abans que sigui tard.
  • Busquem un motiu per parlar! Sinó inventa'l! Podem parlar d'una notícia del diari, o preguntar què és l'amor? què són les relacions sexuals? Explica quines manifestacions afectives us agraden més. Digueu cadascú que busca en una relació. Parlem de dones i homes al món laboral. Hi han moltes converses on els fills i filles poden opinar i participar, i on es poden incloure valors com el respecte, l'afecte, la intimitat, la llibertat sexual, acceptar la diferència d'opinió, etc.
  • I EL MÉS IMPORTANT: DONEM UNA VISIÓ POSITIVA DE LA SEXUALITAT. La majoria d'informació sexual que reben està orientada a la prevenció de malalties de transmissió sexual i embarassos. Totes aquestes conductes reincideixen en una sexualitat genitalitzada on cobra rellevància la relació sexual coital. També es magnifica i s'idealitza la relació en parella romàntica indefinida. Però, com volem que la joventut construeixi una sexualitat positiva sinó els donem eines al respecte? És possible saber que fem l'amor amb altres si primer no l'hem provat amb nosaltres mateixos? És possible saber dir "NO" si ens protegeixen? Hem ensenyat als joves a estimar-se? A descobrir-se? O només a protegir-se?



domingo, 1 de abril de 2012

ELS ESTEREOTIPS SEXISTES COMPORTEN PROBLEMES DE SALUT


Un estudi realitzat a Mataró per les infermeres Margarita Petit i Montserrat Prat sobre salut a l'adolescència, conclou que els estereotips sexistes estan presents en el jovent i que aquests afecten negativament en la seva salut. En concret, comporten malestar en general, estats d'ansietat, mal de cap, migranyes, dolor abdominal, etc. A l'estudi, que recull dades des de 2005 a 2009, exposen que “La atención a la sexualidad adolescente es raquítica aunque sea bien intencionada. Se otorga un gran papel al uso del preservativo pero se relega la vida sexual como algo afectivo. La formación sexual es tardía y escasa, no se les habla a los niños de sexualidad mientras todo el espacio exterior está cargado de publicidad que incluye el sexo y es sexista”.
Per saber-ne més dels problemes de salut que comporten la creença d'estereotips sexistes, i totes les dades de l'estudi, recomano veure'l a l'enllaç següent: 

Les conclusions ens porten a reflexionar que la majoria de la població adolescent no està rebent la informació suficient o adequada per a l'adquisició d'una maduresa i desenvolupament sexual sa i enriquidor, i a més, això està repercutint negativament en la seva salut. Pot avançar-nos que, hi ha una probabilitat alta que en un futur, aquests estats de no salut es continuïn reflectint, ja que els estereotips que s'esposen son presents també a la edat adulta en un elevat nombre de la població.

Em mullo i considero que aquesta responsabilitat no és només dels pares/mares, sinó de la societat en general, i que és important que entre tothom demanem una major implicació en tots els àmbits per a la millora de l'educació en salut afectiva i sexual: en la cultura, la política, l'escola, els mitjans de comunicació, la família al complet, el consum responsable, l'individu, etc.

A continuació, exposo els estereotips sexistes analitzats a l'estudi de Mataró i entre parèntesi, algunes de les conseqüències del que això pot comportar en contra de la salut sexual:

Noies:
  • A les noies ens agrada que ens protegeixen (sotmetiment a la noia a la fragilitat i al noi a la pressió del protector)
  • La dona és més fràgil (acceptació de vulnerabilitat en la dona i per tant, el control és de l'home)
  • Les dones son més compassives amb la parella (acceptar que les dones podem permetre més pressió)
  • L'ideal és viure en parella (condueix a ser infeliç a qui no la té)
  • Existeix la parella ideal (condiciona a la persona a la recerca infinita de l'ideal)
  • És normal que m'obligui a tenir relacions sexuals (justifica els fets nocius i perillosos de la parella, li dona llibertat a l'abús)
  • Cedeixo perquè no s'enfadi (acceptació de l'abús)
  • Si és gelós, és perquè m'estima (accepta que sigui possessiu i limita la llibertat per relacionar-se)
  • Millor els nois guapos i amb bon cul (condiciona a les persones a uns canons de bellesa)
  • El meu aspecte condiciona el meu èxit (fa que es preocupin més del que tenen que del que son)
Nois:
  • L'opinió dels nois té més pes que la de les noies (considera a la dona com a esser humà de segona)
  • L'home ha de dirigir amb tendresa a la dona (atorga el poder de direcció i supervisió a l'home, manipulació)
  • A les noies els agrada que les protegeixen (justifica la possessió de l'home cap a la dona)
  • Les noies canvien als nois (pressuposa que la noia és manipuladora)
  • Les dones son manipuladores (confirma que és manipuladora i per tant, han de ser qüestionada)
  • Les dones, per naturalesa, son pacients i tolerants, més sensibles i sentimentals (atorga a la dona un valor i a l'home una mancança, o a l'inrevés?)
  • Qui m'estima em farà patir (pot justificar el maltracte)
  • Un noi que lliga, és més valorat pel grup, sinó ets un fracassat (pressiona al jovent a tenir relacions sexuals)
  • Una noia que busca lligar és una “fresca” (la noia ha de ser passiva en les relacions sexuals)
  • Els nois no expressen els seus sentiments (obliga a l'home a reprimir aquesta part pròpia també de la seva naturalesa)
  • No és normal que un home mostri tendresa (s'acusen altres estereotips com la homosexualitat, des d'una vessant negativa)
  • Millor les noies que es cuiden i fan esport (porta a les noies a fer esport per agradar als altres per damunt d'elles mateixes)
  • La imatge d'una dona és molt important (S'atorga un valor superior a la imatge, sent aquest el primer de la persona)
Aquests estereotips son només els sexistes, i el sexe (home-done) és una part de la sexualitat, però no tota. Existeixen encara més mites, com els que tenen a veure amb la potencia sexual, les relacions sexuals, la homosexualitat, la menstruació, etc., que abordaré en altres articles.

Vull acabar expressant que això només és un exemple de la quantitat de contradiccions, subjeccions i falses creences amb les que s'han de veure el jovent cada dia. Cap estereotips citat té fonament científic i no es pot demostrar la seva certesa, en canvi, a pesar que si que es poden demostrar el contrari, continuen vigents.

Els adults hem de prendre consciència i actuar, veient la quantitat de pressió sexista a la que es veu sotmesa els i les adolescents avui dia.

Si ets jove recorda que la millor informació és la que et dona la gent documentada i que investiga en els temes, per tant, no confiïs en el que et diu qualsevol. Actua buscant la teva felicitat, sent responsable i que això no tingui conseqüències negatives per a tu ni per cap altra persona. Respecta la teva llibertat, la de tothom i gaudeix.


martes, 13 de marzo de 2012

¡Mi tio tiene novio! ¡Ya tengo dos titos!

Expreso con alegría este título, porque me haría feliz saber que mi tío tendría pareja si es lo que desea, y no me fijaría en como es ésta persona físicamente, y mucho menos en el sexo que tiene. Es a el a quien haría feliz, y es a él a quien debería gustar...


Me decido hacer esta entrada porque un amigo me preguntó como explicar a un peque que su pareja es de su mismo sexo. Y aunque sé que para la mayoría de personas esto puede ser un dilema, mi  primera respuesta es "igual que cuando lo hacemos entre sexos opuestos". ¿ Cómo explicamos a un/a "peque" que los hombres y mujeres se gustan? La dificultad de respuesta es la misma, ya que los niños y niñas no saben eso de "gustar" entre sexos opuestos o sexos iguales. Ellos y ellas son amigos y amigas de quienes les caen bien, con quienes juegan y punto! Es la interacción con el medio social, las relaciones humanas y el entorno, el que acaba proponiendo prototipos de parejas que de adultos copiaremos si nos gustan, o no... Según nuestro criterio (o el que nos dejemos imponer, si es el caso).  


Para empezar a explicar a los niños y niñas que son las relaciones sexuales, debemos tener en cuenta las diferencias entre uno de cinco años y uno de nueve (para saber un poco más del desarrollo cognitivo, ver las etapas del desarrollo según Piaget). Aproximadamente, a partir de los once años podemos empezar a entender los conceptos abstractos, pero antes de esa edad, los niños y niñas entienden aquello que ven, sienten, oyen... Aún no pueden entender que son las relaciones sexuales, la atracción física, sexual, o el enamoramiento.


Un niño o niña entre 5 y 10 años que dice tener novio/a, habla de esa relación basándose en una relación de amigos/as, en un querer estar juntos, avergonzarse cuando se ven, querer estar con el chico/a más guapo/a de la clase (según cada uno/a), ... incluso a veces sin que el supuesto novio o novia lo sepa. Para los niños y niñas esa percepción de la pareja es también la que ven de los adultos, no entienden más allá: ni la atracción, ni la seducción, ni el enamoramiento. 


Si enseñan sus ropas y vestimenta entre ellos/as o a adultos, es porque quieren llamar la atención o simplemente gustar. Pero no intentan seducir o coquetear, como algunos adultos/as a veces pueden llegar a interpretar. 


En estas edades, la influencia de una persona adulta sobre la libertad y orientación sexual es muy importante y decisiva. Ante una pareja homosexual, el comportamiento de los adultos será probablemente la actitud copiada del niño/a. Si el adulto acepta y ve con normalidad esta relación, los niños/as también la verán y además determinará la propia libertad en la elección futura de su pareja. No basándola tanto en la característica sexual, sino buscando además otros aspectos agradables de personalidad que quiere encontrar en la pareja.


Ante una relación homosexual, el niño/a puede pensar varias cosas: que simplemente sean amigos/as, que le parezca extraño (porque solo conozca el modelo hombre-mujer), que le estén gastando una broma o que no le parezca nada extraño. Si notamos cualquier interpretación o duda debería aclararse. No obstante, a veces ellos pueden hacer un gesto raro por una circunstancia que nada tiene que ver con la homosexualidad, sin embargo nosotros podemos pensar que si hace gesto raro es por eso (ya que aún tenemos el tabú interiorizado). Por eso es muy importante preguntar primero qué es lo que le parece raro, le ha sorprendido o no entiende. 


Para explicar que son las relaciones de pareja podemos usar una pareja del contexto del niño/a como modelo. Resaltar las diferencias de la amistad: querer compartir una vida, un hogar, hijos/as,... Las ganas de abrazarse y besarse, dormir juntos. Cuando se ven, sienten cosquillas en el estómago, emoción y felicidad constante. Lo podemos comparar con la emoción de la noche de reyes, pero que se alarga durante mucho más tiempo. Éste es solo un ejemplo, hay que comentar que no todas las relaciones son iguales y que hay tantas como parejas, así el niño/a no considera ningún modelo concreto (o si lo considera, que sea él/ella) y puede construir el suyo propio. Evidentemente habrá cosas que le guste de algunas parejas y que pueda pensar que el/ella lo hará igual. Hacer saber que a lo largo de la vida podemos tener una o varias parejas, que hay personas que no desean tener pareja o viven periodos de tiempo sin pareja. 


Este tipo de respuestas ayudan a introducir que es el amor, el enamoramiento, el deseo, la pasión,..., más allá de los sexos. Una relación sexual puede basarse en una simple atracción física de los cuerpos o pueden influir otros sentimientos, comportaminetos y deseos. Igual que una relación de pareja. Eso sólo depende de las personas que la forman y su elección. 


La complejidad de la sexualidad y todo lo que comporta en el ser humano es mucho más enriquecedora y diversa de lo que nos imaginamos. Pero sobre todo es individual, diferente y única para cada persona y tiene que ser respetada y libre. 


Ver publicación en catalán:


http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=4073 








jueves, 23 de febrero de 2012

D'ON VENEN ELS NENS I LES NENES?

A l'article anterior fèiem referència a les preguntes i comportaments sexuals primerencs que els nostres fills i filles poden tenir durant el seu desenvolupament. A continuació, s'expliquen tres exemples concrets i com podem actuar: 


 Els nens i nenes es toquen els genitals i/o els exposen: Estan en l'etapa de descobriment del seu cos, com a investigadors i investigadores que són i com a part imprescindible de la seva naturalesa sexuada, els genitals es converteixen en quelcom més per explorar. Aquesta exploració acostuma a donar una resposta satisfactòria, ja que son zones sensibles i aquest plaer conduirà la seva repetició. 


La nostra actuació com a adults ha de respondre, sempre des de la tranquil·litat i la normalitat, en intentar que ells i elles comprenguin que són zones molt sensibles, i que pel seu tocament són obligatòries varies coses: que les mans estiguin netes, no fer servir cap objecte ni joguina i deixar clar que un tocament excessiu pot provocar irritació. Li podem explicar que a l'aire i les joguines hi han mini bitxos, que es diuen bactèries, que provoquen picor i que ens poden posar malalts. Son zones igual de sensibles que l'interior de la boca, la oïda o el nas. Als llocs públics: carrer, plaça, classe, pati, etc., no són llocs apropiats per tocar-se'ls ni ensenyar-los. Només als llocs íntims. En aquest cas, determineu els pares i mares els llocs que considereu higiènics i per tant, possibles. 
Heu de vigilar amb quina freqüència se'ls toquen, la pressió que exerceixen i la higiene. És normal un parell de cops al dia, quan juguen sols o inconscientment mirant la televisió, i entre amics i amigues, etc. Heu de procurar que no és converteixi en una mania que és repeteix "sovint" (moltes vegades al dia i durant estones llargues), o que els limita a fer altres coses perquè volen tocar-se. Si es toquen amagats és perquè algú les ha renyat o comentat quelcom negatiu al respecte, però això poc provocar que no controleu els perills i que tendeixen a tocar-se més precisament per ser quelcom prohibit. Per això, cal parlar-lo i un cop explicats els perills, els beneficis i les normes, deixar el seu espai de descobriment i intimitat. 


 Pregunta: per què jo tinc vulva i el meu germà penis? (o qualsevol altre diferenciació del cos). L'hem d'explicar que les persones poden ser homes o dones, amb característiques diferents. Valorar el cos d'un home i dona, que puguin observar les diferències. 
És probable que quan li expliqueu us vulguin veure el penis, la vulva o els pits, i explorar. Deixeu-li uns segons (tant si esteu o no acostumats a compartir lavabo i anar despullats per casa), penseu que probablement només apropin el dit per tocar la textura de les zones menys conegudes), però també deixeu clar que només ho feu perquè ho entengui, però que en cap moment poden tocar les parts íntimes de les altres persones sinó es demana permís (inculcar el valor del respecte), i encara que és demani permís, la resposta pot ser negativa. És a dir, si volen explorar millor que ho facin amb si mateixos i no molestin als altres (com per ejemple, tampoc li fiquem menjar a l'altra gent a la seva boca).


 Pregunta: d'on venen els nens i les nenes? Aquesta pregunta és molt freqüent. Algunes escoles porten mares embarassades perquè expliquin als infants que passa dins la panxa (cosa que els hi encanta escoltar). Doncs també l'hem d'explicar com és fa un nen o nena. Un exemple: Li comentem que les dones adultes sota la panxa tenen uns òrgans que crean uns mini ous cada mes, que es diuen "òvuls" i que van caient fins sortir per la vulva però que no es veuen de petits que son. Si pregunten si les nenes petites també, li diem que l'òrgan està però que encara no els fa, sinó a partir dels 12 anys aproximadament. Per una altra banda, els homes adults tenen unes mini llavors anomenades "espermatozoides", que surten pel seu penis (encara son més petits que els òvuls). Per poder tenir un nen/a, aquesta llavor de l'home ha d'entrar dins la dona pel forat de la vagina, i es troba amb l'ovul. Tot això passa molt fàcil perquè els espermatozoides corren i es mouen molt ràpid i van a buscar l'òvul. Quan ja està l'espermatozoide dins l'ovul, es produeix la fecundació i comença a créixer. Al principi, la dona no és conscient d'aquest creixement perquè el nou ou és encara molt petit. De mica en mica va creixent i comenza a formar el cap, les mans, cames, etc., i la panxa també va creixent. Es va alimentant de la mare i està nou mesos dins la panxa fins ser un nadó. 


És important explicar-ho tan clar com puguin entendre segons l'edat. El que no s'ha de fer és explicar històries fantàstiques com la cigonya, les papallones, etc. 


Normalment, en famílies on els infants estan acostumats a veure amb normalitat als adults despullats dins els espais íntims de la llar, acostumen a identificar abans les diferències i a tractar-les amb més normalitat, sense sorpreses o incomprensió.


Generar un ambient tranquil i de confiança per explicar les coses, tenir clar els conceptes, quan es pot tocar o no, on s'ha de tocar o no, respectar el cos de l'altre i el seu mateix (que ningú amagat, li toqui si ell/a no vol), contribueix a evitar l'abús sexual per part d'adults, o d'altres companys o companyes. 


En definitiva, tot va en resposta a normalitzar la seva sexualitat i que aquesta sigui madura i responsable. Per descomptat, les carícies, els petons, les abraçades, els massatges, també són trets sexuals i afectius, necessaris per estimular una conducta sana. Cal afavorir el contacte físic afectiu entre iguals i que els fills i filles també ho vegin en els seus pares. Igualment s'ha de fomentar el respecte pels espais i el temps que els pares necessiten dedicar-se com a parella. 


Per acabar, com a guies per donar respostes a aquestes i altres qüestions, recomano la sèrie "Pablito y Virginia" en castellà, i la col·lecció de llibres de Helena Galé, en català. 


sexualitat@gmail.com




http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=4056

martes, 21 de febrero de 2012

VISIÓN POSITIVA DE LA PROSTITUCIÓN


Durante mi adolescencia había respetado la elección de la mujer a ser prostituta y siempre me ha ofendido escuchar a hombres y mujeres juzgarlas, burlarse y despotricar su oficio. Y más aún, que aquellos mismos que lo hacían después la buscaban para saciar su sexualidad deprimida e inmadura.

Hace poco una amiga me dio 10 razones para no legalizar ni defender ninguna prostitución. Bajo el paraguas del sistema abolicionista, la prostituta es un ser indefenso, maltratado por la sociedad y totalmente vulnerable. Prácticamente obligada a ejercer su profesión. Y me convenció e hizo cambiar mi opinión.
En realidad, hay mucha parte de verdad en eso, desgraciadamente, los “malos” de verdad, se aprovechan de muchas personas y situaciones. De países sin normas ni leyes. Del miedo de la gente y la necesidad de protección de la mujer. Pero esta prostitución bajo el modelo abolicionista es solo una parte. El oficio de puta es más antiguo que Cristo. Y tarde o temprano me toparía con otras realidades...

Un año después, en el periódico, leo a una prostituta orgullosa de serlo y que lucha por erradicar el “estigma”. Y no me creo lo que dice y decido investigar. Después me la agrego al facebook y comienza una seria de preguntas de mí hacia ella, para intentar aclarar mis dudas: ¿No te da “asco”? ¿No tienes miedo? ¿Es tan duro ser puta como parece? ¿Haya tanto sometimiento y aprovechamiento como nos venden? ¿No sientes vergüenza?... Y ella me responde, y me concede resolver todas mis dudas en una quedada.

Desde las 13 a las 19 horas de un maravilloso domingo, me resuelve muchas ideas, me encandila y sobre todo me confirma que la “puta” es persona, mujer, digna y encima ella es FELIZ. Y defiende que es digna ella y todas las buenas personas independientemente de su profesión, lo es toda aquella que ejerce su libertad sin perjudicar la de nadie.

Llevo su libro autografiado, regreso a casa y me siento a leerla, empiezo a las diez y acabo a las doce con la última página y quedándome con ganas de más. En dos horas y después de un día entero con ella, me doy cuenta que me ha encantado su presencia, su descubrimiento, su vida y su historia. Y que sí, admito que me ha enamorado su fuerza, su seguridad, su lucha, lo justa que es y … su timidez.

¿La prostituta es tímida? Si, lo puede ser. Montse lo es y al mismo tiempo es elegante, discreta, sencilla, valiente...
¿La prostituta es natural? Si, lo puede ser. Montse viene con apenas un poco de carmín claro en los labios, vestida de lo más normal con un toque moderno y elegante. Viene como toda una señora y una mujer.

Montse es una mujer que defiende a las mujeres por encima de todo, no le importa su profesión. Pero a diferencia de cualquier ONG o ayuda social (en las que también colabora), es realista, y defiende a la mujer en su oficio, no para que odie su oficio y se odie a ella por ejercerlo. Considera que una vez que estás, ¿porqué has de lamentarte y esconderte toda la vida? ¿Acaso no hay personas realmente “malas” y sin embargo las consideramos de lo más dignas, porque juegan con total hipocresía? ¿Es acaso la que ejerce la que debe avergonzarse? ¿No debería ser el resto quien se avergonzara, -no por pedir sus servicios, no- sino por no querer enfrentarse a las realidades de su hogar, o de su impotencia sexual, o de sus limitaciones de comunicación o sociales. o simplemente avergonzarse por criticar lo que se desconoce? ¿No debería ser el modelo ético y social el que debería plantearse donde está realmente el problema: en una oferta más antigua que la Biblia, o en una cultura sexual reprimida, limitada, de presión para el hombre, sumisión para la mujer, castigo para la activa sexual, etc.?

Ella me explica que las oportunidades que te ofrecen las ayudas sociales para dejar la prostitución llegan a ser vergonzosas. “Parece que solo podamos limpiar o cuidar ancianos. No tenemos posibilidad de estudiar un FP, o un título digno. Como mucho te ofrecen un curso que no es ni reglado. ¿Y que persona está dispuesta a renunciar al dinero que ganamos, para pasarte la vida con 500 € al mes y a duras penas? Es esa la “moto” que nos venden. Por esta razón, muchas no quieren esas ayudas. Algunas son abogadas, administrativas, etc. en su país, pero para homologar en España casi deben estar 2 o 3 años. Lo mismo que si estudiaras de nuevo. En el fondo, no interesamos ni importamos al estado ni a nadie.”

Montse también protesta en contra de los males de la prostitución, es la primera en quejarse de ellos, pero esos males no son los que siempre salen en la prensa, en la prensa sale la mujer. Sin embargo, esos males son otros y los conoce todo el mundo: son los burdeles que someten rigurosidad y horarios a una profesión que no puede ser realizada con calidad cuando hay presión. Son los proxenetas y aprovechados que no respetan su principal herramienta de ingresos. Son los intermediarios, que salvo algunas buenas personas, la mayoría acaban mandando más que agradeciendo. Son las leyes, que a pesar de haber buenas redadas policiales y eliminar lo realmente malo: traficantes, proxenetas, ilegales... no son rigurosas y todo el trabajo policial hecho, sale pronto a la calle de nuevo. Son las personas de a pie, que con su ignorancia y estigma crecen el odio hacia quienes no les han hecho daño. Son los grupos de jóvenes nocturnos que juegan a follar, e “ir de putas”, como si fuera una diversión, o pasan por las calles, las vocean e insultan, son algunas prostitutas de calle que no respetan el silencio nocturno del vecindario, etc. Son los borrachos, los traficantes, etc. Son en definitiva, la gente incívica, injusta, déspota y salvaje, que desgraciadamente existe en todas partes pero que se ven más cuando hay “putas honestas” al lado, que al final, acaban pagando con los prejuicios de los demás.

Montse también lucha por la seguridad y la higiene. Para que ninguna mujer haga tonterías con la salud, evite las drogas y el alcohol. Pero me recuerda también que hay más enfermedades, alcoholismo y drogadicción fuera de esta profesión que dentro. Y yo tengo algunos ejemplos que pasan desapercibidos de lo más “digno”: los famosos que admiramos, los grandes comerciales, el empresariado, etc. Gente con mucho poder que no duda en pegarse fiestas con todos los vicios incluidos y que no solo se hace ocasionalmente, sino que acaban siendo dependientes como cualquier otra víctima.
Sino piensen.... ¿Cuántas personas padecen de lesiones de espalda, problemas de circulación, estrés, depresión, ansiedad, insomnio, etc. por culpa de su “digna” profesión?

Y hay más, habla de quienes miramos con pena. Y ella me explica su vida de pena, que fue sin duda hasta que empezó a prostituirse. Sin embargo, en esa vida de pobreza y pena era “digna” sí. Digna de ser violada, maltratada, explotada laboralmente, engañada en el amor, …, olvidada por esa (ésta) sociedad que hasta que no la ha visto dominar su espacio, no se ha dado cuenta de su existencia. Y encima, ahora que es "ella", la critican por su oficio. Yo también le comento mi sensación de pena, pues siempre he tenido sentimientos de pena hacia la mujer que ejerce la prostitución. Y ésta, una vez más queda puesta en duda al escucharla. Pude entenderla, al saber su historia, que más jodida estuvo justo cuando no jodía por voluntad propia.

La prostitución se define como el acto de participar en actividades sexuales a cambio de dinero o bienes.
A mi esta definición ya me parece estigmática. ¿Saben por qué? Porque en ninguna otra profesión- función se añade el “a cambio de dinero o bienes”. Y si es su medio económico, guste o no, es una profesión. Yo la defino desde hoy como: “ofrecer un servicio sexual”. Y punto! No creo que haya que poner más puntillas ni más inri para desfavorecer.

Este artículo habla de una visión positiva, así que a parte de dejar claro algunos tabúes que ya va siendo hora que nos cuestionemos, añado a continuación los beneficios que la prostitución ha aportado en nuestra historia:

  • Gracias a las prostitutas, hemos podido gozar de muchos avances en lo que a sexualidad se refiere. Cuando Masters and Jonhson, se dispusieron a analizar la respuesta sexual humana, no había mujeres que se ofrecieran para investigar (nuestra pureza nos lo impedía). Fueron ellas, las “putas” las que cedieron para que los avances de la ciencia repercutieran positivamente en los seres humanos. Y muchas otras investigaciones de ayer y de hoy.
  • Gracias a las prostitutas, montones de adultos con discapacidades profundas (físicas y psíquicas), pueden disfrutar de “momentos sexuales compartidos” con una mujer o un hombre. O aún más profundo, pueden aprender a masturbarse, porque sus familiares más cercanos no son capaces de atender a esta necesidad tan básica y necesaria.
  • Gracias a la prostitución, mujeres y hombres extremadamente tímidos, controlados por sus padres y familias, o simplemente vírgenes de avanzada edad, con carencia de libertad total en su madurez, pueden escaquearse de vez en cuando y hacer el amor con alguien.
  • Gracias a la prostitución, los demás nos llamamos “dignos”, aunque nuestra dignidad sea fácilmente expuesta en tela de juicio.
  • Gracias a la prostitución la cola del paro no ha llegado a los 6 o 7 millones de personas ya en España. Ya rezará el gobierno para que las “putas” sigan teniendo trabajo. (Me río)
  • Gracias a las prostitución los confesionarios tienen visitas, ya que algunas se sienten avergonzadas de sus “pecados”. Sino la iglesia ya hubiera cerrado. (Suena gracioso, me vuelvo a reír, pero es verdad!)
  • Gracias a la prostitución hay chistes de “putas y maricones” (¡seguimos riendo!)
  • Gracias a la prostitución muchas películas de Andrés Pajares y Paco Martínez Soria, llenaron las arcas de cine Español en una época donde había más pena que gloria. La mujer fácil se reflejaba en aquellas películas y nos ofrecían horas de risas y diversión.
  • Gracias a la prostitución se aprenden muchas técnicas sexuales nuevas.

Evidentemente el camino no ha sido de rosas, como en todas partes se juntan los buenos y malos. Pero ella ahora tiene una clientela fija, ha sabido descartar lo que no interesaba y mejorar su situación laboral a lo que ella considera un estado de bienestar. A cuidado mucho de sí misma, de su profesión y de su familia. No se ha dejado engañar ni someter.

Montse defiende una prostituta de ejercicio libre, aconseja que no dependan de nadie y si es así, que sea por el tiempo mínimo prudente. Si ejercen que sean autónomas. Defiende el preservativo SIEMPRE! Y los controles médicos también. Defiende que haya una entidad que clame sus derechos como personas y el respeto por su profesión.

Y va aún más lejos: a sus clientes les recomienda arreglar sus diferencias en casa, a que se enfrenten, les recomienda ir al medico cuando hay dificultades, trastornos,... Les recomienda lecturas, expertos, terapias. Montse no desea mal para nadie.

Ella reclama una educación sexual más abierta y libre, entiende que sus clientes también tienen el “estigma” de malas personas. Y después de su larga experiencia, reconoce que hay quien busca sin necesidad, pero que son los menos de muchos necesitados/as.

No te invita a ser puta, pero pide respeto para quien decida serlo.

¿Y justicia? sí, pero para las injustamente tratadas, no para juzgarlas.

Cualquier información que deseen tener en cuanto a la lucha que Montse está haciendo, visiten su blog: http://prostitucion-visionobjetiva.blogspot.com/

Y pueden conocer su historia en el libro: “Una mala mujer” de Platarforma Testimonio. Montse Neira.


PD: Te lo dedico Montse, porque tu libertad está por encima de todas las cosas y yo sé que eres de las que la practican como se define el término "libertad". Gracias por tu tiempo. 

miércoles, 8 de febrero de 2012


Susana Pareja Ortiz
Comportament sexual a la infància
Moltes mares i pares ens preguntem que fer quan un fill o una filla en edat infantil comença a fer preguntes de contingut sexual ("Per què jo tinc vulva i el meu germà penis?", "Com entra un nadó a la panxa?", ...) o presenta comportaments sexuals (auto-tocaments o tocaments a iguals, ensenyar les parts íntimes públicament, donar petons a la boca, etc.). Sovint ens preguntem quins comportaments son normal i quins no, i com hem de respondre a aquests. I també ens preguntem si estan en edats de saber-ne això o no.

Doncs, el primer que hem de fer és no qüestionar-nos l'edat del nostre infant davant una pregunta o una acció, i respondre segons el fet, amb una informació real, clara i que entengui a la seva edat. El comportament sexual i afectiu (manifestat a diferents graus, respostes, parts del cos,...) està present en nosaltres des de que naixem fins que morim, per tant, es normal que sorgeixen fets i preguntes a qualsevol edat.

En segon lloc, hem de preguntar-nos a nosaltres mateixos quina educació sexual hem rebut i quina volem pels nostres fills i filles. La diferència de rebre una educació sexual restringida, una oberta, o simplement no rebre cap, fa que ens pugui col•lapsar davant la nostra manera d'actuar i respondre. Però tampoc ens hem de preocupar, això també té fàcil solució si posem de la nostra part i estem disposats a actualitzar el nostre comportament i pensament, en quan a afectivitat i sexualitat és refereix.

En tercer lloc, hem d'actuar amb naturalitat i interès, no mostrar sorpresa, malestar, desconeixement o preocupació. I respondre activament, sense desviar ni eludir el tema, i des del què sabem. En aquest cas, davant el dubte i no saber que dir, el millor és comentar-li que ara no saps que dir-li, que tampoc t'ho havies preguntat, però que ho consultaràs amb el coixí (o amb algú altre) i al dia següent tindràs una resposta. Aprofita per acudir i assessorar-te a un especialista en sexualitat. No deixis aquesta qüestió sense aclarir, és important atendre'l.

En últim lloc, és molt important no anomenar les parts del cos amb diminutius o etiquetatges que afavoreixin la desigualtat. Cal dir "vulva" i "penis" i evitar, per exemple dir: "el pitu", "la cova", etc. A la escola aprenen les parts del cos cap els 4-5 anys. És molt important vigilar amb la "doble perspectiva" que es pot crear en l'infant si utilitzem altres noms. Tampoc cal infantilitzar ni animalitzar: "la vulvita", la sardineta", etc..

En tot cas, la resposta que donem ha d'anar orientada cap a afavorir el diàleg, la expressió de sentiments, i una conducta sexual sana que contempli les relacions afectives com a necessàries per al seu desenvolupament, com un aprenentatge positiu, saludable i vital.



http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=4045&but=1