Sexadolescència

L'adolescència és l'etapa de desenvolupament sexual per excel·lència, en canvi, no dediquem pràcticament temps ni donem gaire importància a l'educació sexual. Com podem reduir aquesta necessitat de coneixement sexual a una simple xerrada? Pretenem que un jove entengui un procés d'anys en una sessió de dues hores?

Pares i mares, davant aquest buit, us animo a provar amb aquestes pautes educatives de sexualitat als vostres adolescents:

• Informa't! Tenim tota la informació? Què cal per obtenir-la? Hem de tenir seguretat que allò que dieu és correcte. Per tant, busquem fonts d'informació serioses i adequades (autors de reconeixement, webs, llibres, articles i el vostre centre de salut).

En aquesta recerca hem de respondre també sobre la nostra pròpia sexualitat, ...Què és per a tu la sexualitat? És el que t'agradaria que fos? Pot portar dies, hores, el que necessitem. Un cop ho tinguem clar, pregunta al teu fill o filla. Probablement no tingui ni idea (o les tingui molt confoses), per tant, és el moment que amb el nostre suport pugui construir el seu propi concepte de sexualitat. Intenta però, que aquest inclogui els valors imprescindibles de respecte i llibertat.

Hem de seguir esbrinant coses de la nostra sexualitat, per poder transmetre idees sòlides. Nosaltres com a adults, hem aprés a estimar-nos i a descobrir-nos? Actuem amb responsabilitat a les nostres relacions sexuals? Resolem els conflictes de parella? Manifestem afecte i amor amb naturalitat davant la resta? Busquem ajuda o demanem informació quan la necessitem? Sabem demanar i donar plaer?

Sé que és difícil, i estic convençuda que responem més d'un “no”. Encara que això pot generar por o dubtes, us animo a continuar. Estem en el camí adequat! Quan puguem respondre amb un “sí” o siguem conscients de les nostres mancances, tenim més eines per continuar...

• Fem-lo atractiu! Al jovent, en general, li agrada molt l'ús d'Internet. Les webs de salut sexual per a joves (per exemple la web de la Generalitat, cercant al buscador: sexejoves gencat) tenen un contingut interactiu i apropiat. Animem als joves a fer-ne ús!! Veurem que moltes coses també son noves per a nosaltres.

• Procurem que no s'oblidi. Una informació és efectiva si és interioritzada. La interiorització és facilita proposant exemples, participant en accions, debats, converses, aportant opinions, etc.

• No és cosa d'un dia! Probablement la primera intervenció no funcioni (he intentat parlar-ho i li fa vergonya fer-ho amb mi, l'he explicat un cas i em comenta que no te a veure amb ell/a...). No aconseguir l'èxit a la primera no significa fracàs. Amb adolescents, aquesta probabilitat augmenta, per tant, la paciència i els ànims han d'estar al nostre costat. Una manera efectiva de comprendre'ls millor és recordar la nostra rebel·lia d'aquesta etapa. De ben segur que hi han exemples! En aquella època ens semblava que la nostra manera d'actuar era correcta, o voliem arriscar, i tothom hem pensat que els adults eren pesats i avorrits.

• Els temps han canviat. Respecteu i accepteu les diferents opinions. Els nostres fills i filles estan creant la seva pròpia personalitat. Moltes vegades tenim l'errada de voler que siguin o tinguin el que nosaltres no he pogut tenir, que pensin i actuïn com nosaltres. Allò és impossible si el que volem és que es realitzin com a éssers autèntics i individuals. Donar espai per defensar les seves pròpies idees els ajuda a responsabilitzar-se de les decisions que prenen. No estic dient que no ens importi el que fan, però si que deixem espai a prendre consciència del que han fet, fins i tot que puguin analitzar si ho han fet per decisió pròpia o per influències. Prendre consciència no significa "una discussió unidireccional", sinó deixar que parlin i que donin els seus arguments. La família pot funcionar com una empresa, s'han de negociar els compromisos i les responsabilitats abans de posar-la en marxa, per després obtenir millors beneficis. Només en aquelles actuacions que considereu conductes perilloses que afectin la seva salut i es tornin incontrolables, és important demanar ajuda d'especialistes, abans que sigui tard.

• Busquem un motiu per parlar! Sinó inventa'l! Podem parlar d'una notícia del diari, o preguntar què és l'amor? què són les relacions sexuals? Explica quines manifestacions afectives us agraden més. Digueu cadascú que busca en una relació. Parlem de dones i homes al món laboral. Hi han moltes converses on els fills i filles poden opinar i participar, i on es poden incloure valors com el respecte, l'afecte, la intimitat, la llibertat sexual, acceptar la diferència d'opinió, etc.

• I EL MÉS IMPORTANT: DONEM UNA VISIÓ POSITIVA DE LA SEXUALITAT. La majoria d'informació sexual que reben està orientada a la prevenció de malalties de transmissió sexual i embarassos. Totes aquestes conductes reincideixen en una sexualitat genitalitzada on cobra rellevància la relació sexual coital. També es magnifica i s'idealitza la relació en parella romàntica indefinida. Però, com volem que la joventut construeixi una sexualitat positiva sinó els donem eines al respecte? És possible saber que fem bé l'amor amb altres si primer no l'hem provat amb nosaltres mateixos? És possible saber dir "NO" si ens protegeixen? Hem ensenyat als joves a estimar-se? A descobrir-se? O només a protegir-se?

sexualitat@gmail.com

ELS ESTEREOTIPS SEXISTES COMPORTEN PROBLEMES DE SALUT

Un estudi realitzat a Mataró per les infermeres Margarita Petit i Montserrat Prat sobre salut a l'adolescència, conclou que els estereotips sexistes estan presents en el jovent i que aquests afecten negativament en la seva salut. En concret, comporten malestar en general, estats d'ansietat, mal de cap, migranyes, dolor abdominal, etc. A l'estudi, que recull dades des de 2005 a 2009, exposen que “La atención a la sexualidad adolescente es raquítica aunque sea bien intencionada. Se otorga un gran papel al uso del preservativo pero se relega la vida sexual como algo afectivo. La formación sexual es tardía y escasa, no se les habla a los niños de sexualidad mientras todo el espacio exterior está cargado de publicidad que incluye el sexo y es sexista”.

Per saber-ne més dels problemes de salut que comporten la creença d'estereotips sexistes, i totes les dades de l'estudi, recomano veure'l a l'enllaç següent: 

Estudi Mataró, estereotips sexistes

Les conclusions ens porten a reflexionar que la majoria de la població adolescent no està rebent la informació suficient o adequada per a l'adquisició d'una maduresa i desenvolupament sexual sa i enriquidor, i a més, això està repercutint negativament en la seva salut. Pot avançar-nos que, hi ha una probabilitat alta que en un futur, aquests estats de no salut es continuïn reflectint, ja que els estereotips que s'esposen son presents també a la edat adulta en un elevat nombre de la població.

Em mullo i considero que aquesta responsabilitat no és només dels pares/mares, sinó de la societat en general, i que és important que entre tothom demanem una major implicació en tots els àmbits per a la millora de l'educació en salut afectiva i sexual: en la cultura, la política, l'escola, els mitjans de comunicació, la família al complet, el consum responsable, l'individu, etc.

A continuació, exposo els estereotips sexistes analitzats a l'estudi de Mataró i entre parèntesi, algunes de les conseqüències del que això pot comportar en contra de la salut sexual:

Noies:

• A les noies ens agrada que ens protegeixen (sotmetiment a la noia a la fragilitat i al noi a la pressió del protector)
• La dona és més fràgil (acceptació de vulnerabilitat en la dona i per tant, el control és de l'home)
• Les dones son més compassives amb la parella (acceptar que les dones podem permetre més pressió)
• L'ideal és viure en parella (condueix a ser infeliç a qui no la té)
• Existeix la parella ideal (condiciona a la persona a la recerca infinita de l'ideal)
• És normal que m'obligui a tenir relacions sexuals (justifica els fets nocius i perillosos de la parella, li dona llibertat a l'abús)
• Cedeixo perquè no s'enfadi (acceptació de l'abús)
• Si és gelós, és perquè m'estima (accepta que sigui possessiu i limita la llibertat per relacionar-se)
• Millor els nois guapos i amb bon cul (condiciona a les persones a uns canons de bellesa)
• El meu aspecte condiciona el meu èxit (fa que es preocupin més del que tenen que del que son)

Nois:

• L'opinió dels nois té més pes que la de les noies (considera a la dona com a esser humà de segona)
• L'home ha de dirigir amb tendresa a la dona (atorga el poder de direcció i supervisió a l'home, manipulació)
• A les noies els agrada que les protegeixen (justifica la possessió de l'home cap a la dona)
• Les noies canvien als nois (pressuposa que la noia és manipuladora)
• Les dones son manipuladores (confirma que és manipuladora i per tant, han de ser qüestionada)
• Les dones, per naturalesa, son pacients i tolerants, més sensibles i sentimentals (atorga a la dona un valor i a l'home una mancança, o a l'inrevés?)
• Qui m'estima em farà patir (pot justificar el maltracte)
• Un noi que lliga, és més valorat pel grup, sinó ets un fracassat (pressiona al jovent a tenir relacions sexuals)
• Una noia que busca lligar és una “fresca” (la noia ha de ser passiva en les relacions sexuals)
• Els nois no expressen els seus sentiments (obliga a l'home a reprimir aquesta part pròpia també de la seva naturalesa)
• No és normal que un home mostri tendresa (s'acusen altres estereotips com la homosexualitat, des d'una vessant negativa)
• Millor les noies que es cuiden i fan esport (porta a les noies a fer esport per agradar als altres per damunt d'elles mateixes)
• La imatge d'una dona és molt important (S'atorga un valor superior a la imatge, sent aquest el primer de la persona)

Aquests estereotips son només els sexistes, i el sexe (home-done) és una part de la sexualitat, però no tota. Existeixen encara més mites, com els que tenen a veure amb la potencia sexual, les relacions sexuals, la homosexualitat, la menstruació, etc., que abordaré en altres articles.

Vull acabar expressant que això només és un exemple de la quantitat de contradiccions, subjeccions i falses creences amb les que s'han de veure el jovent cada dia. Cap estereotips citat té fonament científic i no es pot demostrar la seva certesa, en canvi, a pesar que si que es poden demostrar el contrari, continuen vigents.

Els adults hem de prendre consciència i actuar, veient la quantitat de pressió sexista a la que es veu sotmesa els i les adolescents avui dia.

Si ets jove recorda que la millor informació és la que et dona la gent documentada i que investiga en els temes, per tant, no confiïs en el que et diu qualsevol. Actua buscant la teva felicitat, sent responsable i que això no tingui conseqüències negatives per a tu ni per cap altra persona. Respecta la teva llibertat, la de tothom i gaudeix.

¡¡MÁS NORMAL IMPOSIBLE!!

http://www.youtube.com/watch?v=r956w5isAIA 

¡Mi tio tiene novio! ¡Ya tengo dos titos!

Expreso con alegría este título, porque me haría feliz saber que mi tío tendría pareja si es lo que desea, y no me fijaría en como es ésta persona físicamente, y mucho menos en el sexo que tiene. Es a el a quien haría feliz, y es a él a quien debería gustar...


Me decido hacer esta entrada porque un amigo me preguntó como explicar a un peque que su pareja es de su mismo sexo. Y aunque sé que para la mayoría de personas esto puede ser un dilema, mi  primera respuesta es "igual que cuando lo hacemos entre sexos opuestos". ¿ Cómo explicamos a un/a "peque" que los hombres y mujeres se gustan? La dificultad de respuesta es la misma, ya que los niños y niñas no saben eso de "gustar" entre sexos opuestos o sexos iguales. Ellos y ellas son amigos y amigas de quienes les caen bien, con quienes juegan y punto! Es la interacción con el medio social, las relaciones humanas y el entorno, el que acaba proponiendo prototipos de parejas que de adultos copiaremos si nos gustan, o no... Según nuestro criterio (o el que nos dejemos imponer, si es el caso).  


Para empezar a explicar a los niños y niñas que son las relaciones sexuales, debemos tener en cuenta las diferencias entre uno de cinco años y uno de nueve (para saber un poco más del desarrollo cognitivo, ver las etapas del desarrollo según Piaget). Aproximadamente, a partir de los once años podemos empezar a entender los conceptos abstractos, pero antes de esa edad, los niños y niñas entienden aquello que ven, sienten, oyen... Aún no pueden entender que son las relaciones sexuales, la atracción física, sexual, o el enamoramiento.


Un niño o niña entre 5 y 10 años que dice tener novio/a, habla de esa relación basándose en una relación de amigos/as, en un querer estar juntos, avergonzarse cuando se ven, querer estar con el chico/a más guapo/a de la clase (según cada uno/a), ... incluso a veces sin que el supuesto novio o novia lo sepa. Para los niños y niñas esa percepción de la pareja es también la que ven de los adultos, no entienden más allá: ni la atracción, ni la seducción, ni el enamoramiento. 


Si enseñan sus ropas y vestimenta entre ellos/as o a adultos, es porque quieren llamar la atención o simplemente gustar. Pero no intentan seducir o coquetear, como algunos adultos/as a veces pueden llegar a interpretar. 


En estas edades, la influencia de una persona adulta sobre la libertad y orientación sexual es muy importante y decisiva. Ante una pareja homosexual, el comportamiento de los adultos será probablemente la actitud copiada del niño/a. Si el adulto acepta y ve con normalidad esta relación, los niños/as también la verán y además determinará la propia libertad en la elección futura de su pareja. No basándola tanto en la característica sexual, sino buscando además otros aspectos agradables de personalidad que quiere encontrar en la pareja.


Ante una relación homosexual, el niño/a puede pensar varias cosas: que simplemente sean amigos/as, que le parezca extraño (porque solo conozca el modelo hombre-mujer), que le estén gastando una broma o que no le parezca nada extraño. Si notamos cualquier interpretación o duda debería aclararse. No obstante, a veces ellos pueden hacer un gesto raro por una circunstancia que nada tiene que ver con la homosexualidad, sin embargo nosotros podemos pensar que si hace gesto raro es por eso (ya que aún tenemos el tabú interiorizado). Por eso es muy importante preguntar primero qué es lo que le parece raro, le ha sorprendido o no entiende. 


Para explicar que son las relaciones de pareja podemos usar una pareja del contexto del niño/a como modelo. Resaltar las diferencias de la amistad: querer compartir una vida, un hogar, hijos/as,... Las ganas de abrazarse y besarse, dormir juntos. Cuando se ven, sienten cosquillas en el estómago, emoción y felicidad constante. Lo podemos comparar con la emoción de la noche de reyes, pero que se alarga durante mucho más tiempo. Éste es solo un ejemplo, hay que comentar que no todas las relaciones son iguales y que hay tantas como parejas, así el niño/a no considera ningún modelo concreto (o si lo considera, que sea él/ella) y puede construir el suyo propio. Evidentemente habrá cosas que le guste de algunas parejas y que pueda pensar que el/ella lo hará igual. Hacer saber que a lo largo de la vida podemos tener una o varias parejas, que hay personas que no desean tener pareja o viven periodos de tiempo sin pareja. 


Este tipo de respuestas ayudan a introducir que es el amor, el enamoramiento, el deseo, la pasión,..., más allá de los sexos. Una relación sexual puede basarse en una simple atracción física de los cuerpos o pueden influir otros sentimientos, comportaminetos y deseos. Igual que una relación de pareja. Eso sólo depende de las personas que la forman y su elección. 


La complejidad de la sexualidad y todo lo que comporta en el ser humano es mucho más enriquecedora y diversa de lo que nos imaginamos. Pero sobre todo es individual, diferente y única para cada persona y tiene que ser respetada y libre. 


Ver publicación en catalán:


http://www.capgros.com/opinio/detall.asp?id=4073